Bienvenida de la alcaldesa
Amparo Navarro, alcaldesa de Benissanó

El Ayuntamiento de Benissanó presenta esta nueva página web municipal, www.ajuntamentbenissano.es, con el objetivo de crear una herramienta de proximidad con todos los vecinos del municipio, más intuitiva, atractiva y adaptada para tablets, teléfonos móviles y ordenadores personales.

Amparo Navarro Bargues
Alcaldesa de Benissanó

 

Història, Topònim i Gentilici

Benissanó va sorgir a primers del S. XII amb les edificacions que es van agrupar entorn de l’antic “castillejo” d’origen musulmà construït en l’alqueria denominada “Beni Sahnún”.

En les donacions de terres que es van efectuar en l’època de la Reconquesta i que apareixen documentades en el “Llibre del Repartiment” s’anomena una primera donació del lloc l’any 1239, encara que la donació més significativa es va produir el novembre de 1249, quan se li lliura l’alqueria de Benizano a D. Pedro Íñiguez de Dicastello, però no fou fins el 18 de gener de 1261 quan Jaume I el confirma com a Senyor de l’alqueria de Benizano, des d’aquest moment, Benissanó que llavors estava format per una torre, edificis circumdants, un bany públic i un mur que envoltava la vila, comptarà amb jurisdicció pròpia.

Benissanó desde el castilloEn 1477 el rei D. Juan de Navarra concedeix a D. Luis de Cavanilles la jurisdicció de Benissanó i serà amb aquesta família quan s’aferma la configuració com a poble amb senyoriu, erigint en la segona meitat del segle XV el castell tal com ho coneixem en l’actualitat.

 

En 1525, a petició de l’emperador Carlos V, D. Jerónimo de Cavanilles va traslladar al rei francés Francesc I fins al castell de Benissanó, després d’haver sigut fet presoner en la batalla de Pavía.

 

En 1547 es produeix el desmembrament per butlles Papals de Benissanó de Llíria, passant a obtenir parroquialitat pròpia. És en aquest moment quan Don Luis Cavanilles Villarrasa mana edificar l’església..

 

En 1699 es descobreix en els fonaments d’una casa del Carrer Major una medalla de bronze de forma el·líptica, representant a La Nostra Senyora amb el Xiquet en braços. Entre les diverses advocacions propostes es va decidir, mitjançant sorteig celebrat en març de 1701, la de Mare de Déu del Fonament, passant a ser la patrona de Benissanó.

 

En 1792 l’escriptor Cavanilles en la seua obra “Observacions sobre el Regne de València” fa referència a Benissanó “situat en una lloma al costat del Camí Reial, on viuen 140 famílies”. En aquells dies el diàmetre del poble era d’un quart de llegua, i l’activitat bàsica era l’agricultura, completant-se amb la manufactura de l’espart.

 

En el segle XIX (1.811) és abolit el Senyoriu de Benissanó per les Corts de Cadis. En aquest segle les aigües del “Pou de la Salut” aconsegueixen fama per les seues propietats terapèutiques en la cura de la ictericia.

 

Durant la primera meitat del segle XX la base de l’economia és l’agricultura. En aquest segle la població anirà augmentant progressivament des dels 997 habitants de principis de segle fins als 2.300 de principis d’aquest.

 

A la tardor de 1994 el castell va ser catalogat per la Direcció general de Belles arts i Arxius del Ministeri de Cultura com a “Monument”, amb categoria de Bé d’Interès Cultural i en 1.996 la titularitat del mateix va passar a ser municipal.

Després de l’acord plenari del 6 d’octubre de 2015, confirmat posteriorment pel DECRET 31/2016, de 23 de març del Consell de la Generalitat Valenciana i la publicació en el BOE núm. 101, de 27 d’abril de 2016, pàgina 28365, fou aprovat el canvi de denominació del municipi per la forma exclusiva en valencià de Benissanó.

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en el seu article 6.8 diu que l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) és la institució normativa de l’idioma valencià. En l’article 41 diu que té la funció de determinar i elaborar , si escau, la normativa lingüística de l’idioma valencià i que aquesta serà d’aplicació obligatòria en totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana.

L’AVL publica l’any 2015 “Els criteris per a la fixació de la toponímia valenciana”, on podem trobar la forma valenciana del topònim del nostre municipi escrit com a Benissanó.

En l’aspecte purament filològic, l’institut interuniversitari de filologia valenciana de la Universitat de València, redacta un informe sobre la toponímia de Benissanó a partir de les indicacions del professor Emili Casanova, especialista en toponímia. En aquest informe s’afirma que:

Benissanó prové del nom de persona àrab Beni + Sahnún (Zanón en aragonés), molt conegut en àrab.

Documentalment des del Llibre del Repartiment fins al segle XVII -període d’autonomia del Regne de València, anterior a la castellanització de la llengua i l’ortografia- sempre s’ha escrit amb ç signe de l’alveolar africada sorda.

Oralment es pronuncia una alveolar fricativa sorda en tot el territori, evolució de l’anterior africada.

L’informe conclou indicant que: Per tot açò, el nom deu ser escrit amb la grafia adequada actualment, que és una ss doble quan el fonema va entre vocals; i per tant el nom del municipi ha de ser escrit en valencià com a: Benissanó

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en el seu article 6.8 diu que l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) és la institució normativa de l’idioma valencià. En l’article 41 diu que té la funció de determinar i elaborar, si escau, la normativa lingüística de l’idioma valencià i que aquesta serà d’aplicació obligatòria en totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana.
L’AVL publica “Els gentilicis valencians”, on podem trobar la forma valenciana del gentilici del nostre municipi escrit com a Benissaner / Benissanera.