www.ajuntamentbenissano.es

Patrimonio histórico

Part 7

Formen part d'aquesta sala noble, un vitrall policromat on apareix l'escut d'armes de la família Escrivá de Romaní, propietaris que van ser del castell i dues mans subjectant pels cabells a dues donzelles. Aquest vitrall, o més concretament l'escena citada en la qual les mans agafen pels cabells a dues donzelles, fa referència directa a la frase que decora la sala noble, i que anteriorment hem esmentat. Aquest vitrall és obra moderna.

Diuen les cròniques, que el rei de França Francisco I, estant presoner en el castell de Benissanó, portava un ritme de vida concorde a la seua real condició, per la qual cosa constantment era complimentat i honrat pel senyor del castell don Jerónimo de Cavanilles-Villarrasa; en el seu honor s'organitzaven balls, festes i saraos. En un d'aqueixos balls, el rei de França, es va encapritxar a ballar amb les dues filles del senyor del castell, al que elles es van negar al·legant que el rei francés era un enemic d'Espanya i havia matat molts espanyols, per la qual cosa no ballarien amb ell; el pare i senyor de Benissanó es va enfadar amb les seues filles i agafant-les pels pèls, va obligar a les seues filles a ballar amb el rei. En record d'aquest succés es va gravar la llegenda en el fris del saló.

Aquest fet és el que il·lustra el vitrall citat, així com la frase escrita en el fris del saló. De qualsevol manera la història és falsa ja que se sap amb certesa que don Jerónimo de Cavanilles-Villarrasa solament va tenir un fill i a més home pel que difícilment se li pot atribuir la història. Més aspecte de realitat té al fet que la frase al·ludisca a unes desavinences entre Luis de Villarrasa i Castellana de Cavanilles pel fet que obligara al seu segon fill a canviar l'ordre dels cognoms com ja hem comentat més amunt. De qualsevol manera tampoc aquesta possibilitat es pot donar per certa al cent per cent.

Aquesta Sala disposa de tres portades realitzades en pedra artificial i decorades amb blasons sense policromar. La que enfronta amb la nostra entrada, porta el blasó dels Fernández de Córdoba, la porta mes propera al vitrall i que comunica amb la sala dels "socarrats" porta el blasó dels cognoms Dusay-Fivaller, i la portada per la qual hem entrat i que comunica amb el rebedor porta el blasó dels Escrivá de Romaní. Tots ells diversos entroncaments familiars dels propietaris del castell.

Enfront del vitrall trobem una ximenera de característiques renaixentistes amb un escut que és un compendio de tots els altres. Aquesta ximenera va venir a substituir a una altra d'iguals característiques d'estil gòtic.

Molt resumit descrivim els escuts corresponents a cada família:

  • L'escut dels Fernández de Córdoba està dividit en dues casernes, a l'esquerra sis bezantes (cercles) en dos pals, a la dreta tres faixes en la part superior i un cap de rei moro en la part inferior.
  • L'escut dels Dusay Fivaller està format per tres peixos (rogers) corresponent a la família Dusay i un lleó rampant per la família Fivaller.
  • L'escut dels Escrivá de Romaní omple l'escut amb un escacat i una lluna minvant en el centre.

El paviment aquesta format per taulells amb els escuts de la Casa Monistrol i que van ser els que van manar realitzar les últimes reformes en el castell. Aquestes van ser realitzades a la fi del segle XIX per don José María Escrivá de Romaní Dusay-Fivaller, III Marquès de Monistrol, Sant Dionís i XIV Baró de Beniparrrell. Don José Escrivá va casar amb Maria Soledad Antonia Fernández de Córdoba i Bernaldo de Quirós, XV Comtessa de Sástago.

Visita les Xarxes Socials

instagramvimeo logo