www.ajuntamentbenissano.es

Historia

Parte 5

SALA NOBLELa família Escrivá de Romaní substitueix a la renombrada Cavanilles - Villarrasa en la segona meitat d'aquest segle XIX, després de quasi cinc segles d'ostentar el senyoriu de Benissanó i el seu castell. Aquest nou llinatge aglutina innombrables títols i grandeses, la qual cosa redunda en benefici de la reconstrucció del nostre castell i de l'església parroquial, doncs incorporen als seus llinatges, entre uns altres, el Marquesat de Monistrol i el Condesat de Sástago, títols nobiliaris de gran aboleng que van a aureolar en gran manera al poble de Benissanó. En el cens de 1875 Benissanó compta amb 836 habitants, encara que l'epidèmia de còlera de 1885 va ser especialment cruenta. A la fi de segle, la població arriba als 955 habitants i el desenvolupament urbanístic desborda el recinte medieval que embolica a la localitat (del que encara avui es poden admirar els seus tres magnífics portals). També en l'última cambra del segle XIX proliferen les notícies periodístiques sobre Benissanó, que apareixen publicades en les millors revistes il·lustrades del moment. Característica comuna a totes elles és citar les tres joies que posseeix Benissanó: el seu Castell-Palau, la seua Església i el Pou de la Salut. És també en aquests anys quan les aigües del nostre pou aconsegueixen enorme fama miraculosa per les seues propietats terapèutiques, unides al rés d'oracions a la Verge del Fonament, coneguda com a especial protectora contra el mal d'icterícia.

Arribats al segle XX, en 1910 Benissanó compta amb 997 habitants, 227 edificis i 82 casetes en tot el seu terme. Durant les primeres dècades del segle la població pateix una important regressió a causa de les dificultats econòmiques que provoquen l'emigració (sobretot a València i França) i a les epidèmies, especialment a la grip esdevinguda entre 1917 i 1919, coneguda com La Panerola. La base de l'economia del municipi és l'agricultura i els mitjans segueixen sent molt rudimentaris. Però al llarg de tot el segle XX la població manté una tendència progressiva. Quant a les característiques polítiques d'aquest principi de segle, destaca el fet que des de 1900 a 1931 se succeeixen en el nostre Ajuntament 14 alcaldes, fidel reflex de les circumstàncies d'inestabilitat que es donen en tota Espanya. També es va fer sentir l'emigració de la dècada dels 50, encara que en 1975 s'arriba fins a 1.466 habitants. La població també es va veure afavorida pels 248 veïns que van arribar en els anys 70 i 80 al municipi, sobretot d'Andalusia i de Castella-la Manxa. Avui dia el nombre d'habitants és al voltant de 2.200 i es ronden els 750 habitatges. En 1987 la família propietària del castell el posa a la venda, sent adquirit per D. Vidal Valle. A la tardor de 1994 va eixir a subhasta pública, sent catalogat per la Direcció general de Belles arts i Arxius del Ministeri de Cultura com a “Monument”, amb categoria de Bé d'Interès Cultural.

Visita les Xarxes Socials

instagramvimeo logo