www.ajuntamentbenissano.es

Historia

Orígens

dibujo del castillo origenDe clara ascendència àrab, no es coneix cap al·lusió històrica anterior al segle XII que assenyale l'existència del mateix. El poble com a entitat local pròpiament aquesta va sorgir amb les edificacions que es van agrupar entorn de l'antic castillejo d'origen àrab, construït sobre el solar d'una alqueria musulmana denominada Benixanut. Per açò, la història de Benissanó i la del seu castell han estat lligades des dels seus orígens fins a l'actualitat, conformant un marc comú al llarg dels segles.

En època romana, el terme de Benissanó formava part d'un bosc que envoltava a *Edeta (Llíria), i en cap moment va ser utilitzat com a assentament ofensiu per part de Pompeio en les seues lluites amb Sertorio (73 a. de C.) ja que el setge a la “gran *Laurona” es va produir des de Pallancia (Riba-roja de Túria), lloc on va prendre Pompeio posicions. Prova d'açò és que no han aparegut en tot el terme municipal restes arqueològiques romans. No obstant açò, les línies de recerca que se segueixen en el moment present, van encaminades a aprofundir en l'estudi de la zona en eixos segles anteriors al XII, encara que de moment encara no ha aparegut cap vestigi de les èpoques ibèrica, romana o visigoda quant a assentament humà establit.

Així doncs, ja situats en aquest mateix segle XII, apareix l'existència d'un “tancat”, denominat Beni Sahún, nom d'una família àrab (cas típic dels topònims del tipus Beni que obeïen a la parcel·lació hereditària entre els descendents àrabs). Aquest primitiu nom evoluciona a l'anteriorment de Benixanut, que al·ludeix a l'antic castillejo utilitzat com alqueria, on un Cadí o jutge àrab de Llíria guardava les seues dones, captius i riqueses. Aquesta configuració inicial queda confirmada pels subterranis que apareixen llaurats en l'actual castell.

En les donacions de terres que es van efectuar en l'època de la Reconquesta i que apareixen documentades en el “Llibre del Repartiment” es nomena una primera donació del lloc l'any 1239, que textualment diu: “1V jovatas in Benisanó a Martinus Petri de Benasto”, encara que la donació més significativa es va produir al novembre de 1249, quan se li lliura la alqueria de Benizano a D. Pedro Íñiguez de Diacastello, procurador de l'infant D. Sancho, encara que no va ser fins a 1291 quan Jaime I ho confirma com a senyor d'aquesta alqueria, amb dret a tots els crèdits dels allí establits. Des d'aquest moment, Benissanó, que llavors estava format per una torre, edificis circumdants, un bany públic i un mur que envoltava la vila, comptarà amb jurisdicció pròpia.

Visita les Xarxes Socials

instagramvimeo logo